L'aire és gris i la terra està mullada;
bufa el vent i s'agiten unes branques;
els arbres en la nit són negres tanques.
Entre les ombres, una mà gelada.
Queda lluny la infantesa engalanada,
les roses que al jardí, de cop, arranques,
jocs i baralles, nits de llunes blanques;
restes d'aquella vida regalada.
Dies en que tornem a ser senyats.
Les coses que llavors podien ser,
els estudis, la feina dissenyats,
totes les il·lusions que es van desfer.
Abandonem el món dels assenyats
i tornem la mentida a refer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario