Entrada destacada

Libre

lunes, 16 de julio de 2012

Mar endins

Comparto aquí un canto al mar que hemos escrito entre Montse López y yo mismo. Ella lo inició y entre los dos lo hemos continuado.

Les onades us faran somiar.
Mar endins l'escuma us envoltarà
i sereu lliures, sereu aigua,
sereu hostes de l'eternitat.

Entreu, transformeu-vos.
Els peixos us guiaran per l'univers blau
i us portaran lluny de la realitat
on els rajos de sol us proteggiran.

Somnieu amb un mar sense final.
Arriba la foscor, milers d'estels.
Les ones són llençols, la mar bressol,
ja li ha nascut a l'ànima un nou cor.

Un dia memorable ha passat,
ha nascut un dofí austral,
que sinuosament segueix hipnotitzat
els moviments de qui vida li ha donat.

Ja torneu del món original;
ni peixos ni onades ni blaus corals.
A la cervesa groga blanca escuma.
Estic a la ciutat i veig la pluja
caure, la grisor del cel i la gent.
Sé que tornaré a la mar, al final.